La teua imatge viatja etèria
reflectida sobre el paisatge que desperta,
pensativa imatge revelada
quan sobrevolem el tapís de fulles cítriques
que acompanya el nostre camí cap a l'avui.
Després, em gire i et veig
real, tota carn, massa, i pense:
així, no et pintaria.
Alba Fluixà, al llibre Màtria, editorial "Germania".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada