Dins de mí
La rosa guaita per la cúpula negra,
sent el foc que em travessa els ulls,
me’ls fa cendra.
Les libèl·lules amaguen les ales,
la seua brillantor s’esfuma.
La foscor m’aterra, estic sola.
La blanca lluna que veig ara al riu m’il·lumina la pell,
és el meu mirall.
M’estime, m’agrade: els colors reapareixen.
Una bombolla d’aigua transporta el meu somriure contagiós.
Sóc feliç.
Mar Miralles Lozano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada