divendres, 10 de març de 2017

Felícia Fuster

NO EM DESPULLEU: 

Abans 
que el gran compàs no em paralitzi 
amb la geometria de la mort 
no em despulleu. 
No em despulleu del temps 
ni d'aquells mots 
que, fins gebrats, jo feia càlids. 
Sé que el meu cant 
avui 
no arribarà 
ni a les òrbites baixes 
i el món em pesarà. Tant és. 
Deixeu-me. 
Deixeu-me el formigueig 
d'aquest cap ple de festa 
i les ales dels ponts. Deixeu-me blanca, 
calç apagada, encesa, poca cosa, 
no res, 
amb els peus nus. 
Sé caminar descalça. I més. 
I encara sé: 
només el que s'esborra 
té importància.


Felícia Fuster i Viladecans va néixer el 7 de gener de 1921 al barri de la Barceloneta, on va viure d’infant. La seva família materna tenia una ferreteria que també proveïa d’efectes navals i que estava situada gairebé enfront de l’habitatge familiar.
la imatge es de:

http://2.bp.blogspot.com/-OCBvMcR23p4/T1kzS8uCzbI/AAAAAAAAA0s/krPCAmKTidk/s1600/de-chirico-giorgio-les-jeux-terribles-c-1925.jpg

He trobat aquest poema en un blog :

http://elglobosblog.blogspot.com.es/2012/03/no-em-despulleu-de-felicia-fuster.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada